17 de de maig 2024. Plens del teu Esperit

 

 

No sabem què és l’esperit exactament. No obstant, solem atribuir-li una presència. Diem que està en nosaltres, que ens dona alè i en ocasions ens sostè. Diem que és el mateix Déu que habita en nosaltres, que ens il·lumina, que ens fa lliures i fins i tot ens guia, sense saber com. Potser té a veure amb la forma en què Jesús es queda formant part de cadascú de nosaltres, de la nostra vida. Potser és tenir la certesa de saber que viu entre nosaltres.

 

I tenim present també la celebració de la Festa del marcat d'amposta. Celebracó centenario que vimim amb mota intensitat a Amposta.

La Festa del Mercat d’Amposta és una celebració anual que combina la tradició i la modernitat. És un esdeveniment únic que omple els carrers de vida i color durant uns dies. Una experiència imprescindible per als amants de la cultura i la gastronomia de la regió.

És per això que desigem a tothom unes bones festes. 

  

LA NOSTRA ARROSERA

15 de maig 2024.Quan la vida s’obre pas

 

A vegades ens queda una mica lluny el missatge de la Pasqua. La ressurrecció, la nova vida…ens parlen d’un futur que no coneixem i que acaba caent en la llista de coses que deixo per a un altre dia.

Per això és molt important que anem amb els sentits oberts per descobrir en el present, en la vida real, aquesta vida que es va obrint pas de manera subtil, callada, potser lluny de nosaltres però que ens toca directament. Una notícia recent que  ens pot ajudar a apropar-nos a aquesta vida que s’obre pas pot ser la vacunació a gran escala contra la malària. Probablement tu no has patit aquesta malaltia, no és un problema del teu petit món, no saps en què et beneficia, encara que te n’alegres.

Però és que la Ressurrecció no va d’allò que tu gaudeixes. Sino de la Vida que es regala a tots. I per això és motiu d’alegria saber que milions de persones tenen avui més esperança de vida. Més possibilitats d’aportar a un món en què, encara que pensem el contrari, la vida sempre s’obre pas. I és motiu d’alegria tot el treball entregat per moltes persones fins arribar a aquest avenç mèdic.

Un genuí camí pascual, com el d’aquells deixebles que van contemplar la ressurrecció i van saber que estaven només al començament d’un camí que no sabien on els conduiria, però que sabien que els calia recórrer si volien alcançar la plenitud de la vida.

Álvaro Zapata, sj

14 de maig 2024. Pregària a l'Esperit Sant

Us demanem, Pare, que l’Esperit de Jesús ressuscitat ompli el nostre món, escalfi els cors que viuen tancats en l’egoisme, i infongui en tots els homes i dones de tot arreu una mirada plena de bondat i d’amor com la que Jesús tenia.

Senyor Jesús, que per la gràcia de l’Esperit Sant ens envieu a continuar la vostra obra en el món; feu que siguem sempre, en tota la nostra vida i en totes les nostres actuacions, portadors de fe i d’esperança, testimonis de generositat, treballadors de la justícia i de la concòrdia.

Que la resurrecció del vostre Fill, Pare de l’amor i de la justícia, aixequi del seu dolor i de la seva tristesa tots aquells que pateixen, tant els de prop com els de lluny.

Que tots nosaltres, cristians i cristianes renovats per la vida nova de la Pasqua, sapiguem donar la mà a tots aquells que ho necessiten, i així s’obri pas en el món aquell Regne nou que va néixer de la creu de Jesucrist.

Déu nostre, envieu-nos el vostre Esperit d’unitat perquè tots els homes i dones del món que, siguem d’on siguem, us tenim a vós com a únic Pare, arribem a viure com a veritables germans segons els vostre projecte d’amor.

 

13 de maig 2024. Ens preparem per la Solemnitat de l’Esperit Sant

 

Hem celebrat la Ascenció del Senyor. Jesús ens deixa per anar al Pare pero ens promet que ens enviarà el seu Esperit. L'esperit Sant inicia l'hora de la missió de la Esclèsia

Ens preparem per la celebració de la Pentecosta, la festa de l’Esperit. És la presència de Déu entre nosaltres, però sabem què és l’Esperit?

• És força?
• Passió?
• Energia?
• Veu?
• Silenci?

L’Esperit és l’alè de Déu en nosaltres, el vincle que ens uneix a Ell; un vincle que salva el temps i les distàncies, que quan deixem que habiti en nosaltres, no ens anul·la, al contrari, ens ajuda a trobar una vida més plena, més profunda, més apassionant.

L’Esperit ressona en l’oració, en l’activitat, al fer una abraçada, al llegir un llibre, en una cançó, al mirar un quadre, donant un passeig, escoltant algú que et parla de la seva vida. Ressona en la història i en la imaginació que ens convida a somiar en un futur millor. Ressona en l’encontre humà. I sota el seu impuls maduren en cadascú de nosaltres algunes actituds que ens porten a viure amb més plenitud: compassió, justícia, veritat, amor…

L’Esperit, però, no s’imposa. Si no el deixes que et parli, calla i s’espera pacient.  L’escoltaràs?

José María Rodríguez Olaizola, sj

10 de maig 2024. La amistat

 

Tenir un amic és, en darrera instància, tenir un amor…la qual cosa resulta ben interessant, perquè molt sovint separem el que és amistat del que és amor.

Ben pensat, per a tenir un amic s´ha d’estimar molt. A vegades les dificultats que tenim per fer amics venen del fet de no estar disposats a acceptar-los tal com són, sense intentar canviar-los…

No, l’amistat no neix del desig d’adquirir l’atenció d’una persona. Un amic no és un instrument, no és un objecte, no hi ha mercats ni botigues on comprar-lo…tenir amics és un regal, és una loteria, és un do que es rep i s’acull, sense punts de venda ni finestretes d’atenció al públic. L’amistat és una d’aquelles coses que et passen, i no saps ben bé per què et passen. No és una elecció, és un regal. No sabem el per què, però passa, de sobte…i no podem fer res més que donar-ne les gràcies.

Tenir un amic  és quelcom que esdevé, que ocorre, que passa… però no es decideix, no es tria, no es força. És veritat que després que sorgeix una amistat  és cosa nostra mantenir-la i depèn de la nostra cura i carinyo. És com dir, que et sorgeixin amics és un do, però mantenir-los és una obligació…

Francesc Palau ens diu “Què n’és de bo un amic”. I en aquest mes de maig ens presenta Maria com algú molt proper: “Lliura avui a aquesta Senyora les claus del teu cor: dóna-li el jardí de la teva ànima, i confia’t a la seva maternal sol·licitud i cura”.

 

8 de maig 2024. L’ amistat parla de Déu

Hi ha coses en la nostra vida que, d’alguna forma, són un reflex de Déu. Potser no veiem tal i com és, doncs sempre és més gran del que podem percebre. Però hi ha algunes formes de viure, de ser, d’estar i d’estimar, que ens parlen de Déu… I l’amistat és una d’elles.

M’alegro de tenir gent propera. Vides que es creuen amb la meva. Rutes que hem recorregut junts (almenys un tros), per senderes que molts cops se separen i després tornen a trobar-se per seguir un mateix camí. Em sento afortunat perquè hi ha persones que formen part de la meva vida, no com un apunt en una agenda, sinó com una història compartida.

Avui sé que no es pot mitificar l’amistat, que a vegades és sublim i a vegades terrible ( o les dues alhora). Sé que l’amistat no et lliura de les batalles ( molts cops les provoca) i gairebé sempre es construeix des d’allò més quotidià. No es lliura de moments de solitud. Però és important adonar-se’n bé de qui són la “teva gent”.

Francesc Palau, en el llibre Mes de Maria ens diu: 

“Rebeu, Senyora, aquestes flors com una mostra de la meva veracitat, de la meva afabilitat. Jo us prometo ser veraç, afable, tractable i liberal. Accepteu, Senyora, aquests vots meus i feu que s’acompleixin en mi i per mi”.

 

7 de maig 2024. Maternitat

 

Maternitat

Hem celebrat el Dia de la mare i ens fem aquesta pregunta: són totes les mares unes santes? És la maternitat la màxima expressió de l’amor? És això que en diem amor de mare una frase que tothom ens hauríem de tatuar en el braç? No siguem cursis ni excessius. Amb les mares, com en tot, hi ha un ampli espectre de possibilitats. Les hi ha que són sobreprotectores, entregades, n´hi ha que estan bolcades en el treball, les hi ha que són dolces, aspres, exigents o les que malcrien els seus fills, les hi ha que són sofertes, patidores o somrients… No obstant seguim adonant-nos que, més enllà de totes les situacions particulars, hi ha quelcom de radical, visceral, indestructible, sòlid i profund en la maternitat, i potser és això el que fa tan especial la figura de la Mare de Jesús en la nostra fe.

Per a nosaltres, creients, Maria, des de la seva maternitat, encarna uns trets radicals del ser humà. Solem entendre que el mes de maig és un mes per recordar-nos especialment de Maria. Des d’aquí volem sumar-nos a aquesta tradició i dedicar-li almenys una reflexió setmanal que posin de relleu alguns trets de la dona que es reflecteix en Maria. Aquests trets són alhora l’expressió d’un caràcter fort, especial, com se’n troben pocs a l’Evangeli i reflex de tantes persones que, amb les seves vides, amb la seva forma d’estimar, de confiar o d’acollir la vida, fan del món un lloc més humà.

6 de maig 2024. Mes de Maria

 

Ja som al mes de maig i com sabeu per cada dia del mes de Maria, el nostre Pare Francesc Palau, va realitzar unes belles reflexions associant una flor a una virtut a cultivar a la nostra vida.

Nosaltres amb record al Beat, per resar-li a la Mare de Déu farem servir algunes d'aquestes reflexions durant aquest mes i omplirem el blog de flors!

 

 

 Les flors silvestres

 Les flors silvestres i campestres es caracteritzen principalment per créixer de manera natural, espontània i tranquil·la,  sense la necessitat que la mà humana tingui alguna cosa a veure  amb aquest procés. 

Hi ha virtuts que rebem de Déu com a autor de la natura: són donades, i creixen en nosaltres sense gran cura nostra, perquè per un do natural hi tenim tendència, inclinació, voluntat i amor.

Què tens de bo que no ho hagis rebut de Déu? Aquesta mateixa virtut que a tu no et costa res, i que a altres falta, cuida-la bé, i siguis per això agraït a qui te la va donar. La virtut que va néixer amb tu, i que ha crescut entre les penyes de mil vicis sense cura teu, no la menyspreïs; cultiva-la, trasplanta-la a la vora de les aigües de la gràcia, eleva-la a un fi sobrenatural, i veuràs quin nou aspecte pren.

 

La intenció per a aquest dia:

Que reconeguem la gratuïtat de Déu en els nostres dons i qualitats.

Em pregunto avui:

quins dons o qualitats reconec com a simple regal de Déu?

de quina manera els poso al servei dels meus germans?

Demano a Maria, la gràcia que allò que de franc hem rebut, de franc ho lliurem al servei de l'Església, Déu i els germans.

Em comprometo a multiplicar aquests dons ordenant-los amb el llaç de la caritat.

Poso a les mans de Maria el dia d'avui amb aquesta pregària:

Mare. Poso avui a les vostres mans totes les virtuts, tots els dons,  tots els dots que he rebut de Déu, i em comprometo a cuidar, cultivar i conservar aquestes flors.  Rebeu-les, i presenteu-les al vostre Fill.

 

 

 

30 d'abril 2024. Beat Carlo Acutis

 

Bon dia!

Avui us porto un noi molt actual, un adolescent que va morir el 2006 —amb 15 anys— a causa d'una malaltia. Aquest noi italià ha esdevingut per molts creients una font d'inspiració per la vida que va portar. A veure què et sembla. Tot i néixer en una família no-creient, amb 3 anys va explicar a la seva mare que resava a Jesús cada dia. Tots els diners que rebia els guardava i els donava als més necessitats. Era conegut a les xarxes com "l'influencer" de Déu pels seus vídeos, que explicaven coses d'ell i altres i que, si voleu, podeu buscar pel núvol. Avui us voldria deixar una de les seves frases més virals perquè li feu un parell de voltes:

“Tots neixen com originals, però molts moren com fotocòpies”

Només voldria remarcar aquest "tots neixen com originals". Alguna vegada t'ho he dit i avui t'ho recorda de nou en Carlo: ets únic, ets única, no ho oblidis perquè no hi ha ningú més com tu. Això és un regal per tots nosaltres perquè ens aportes tot el que ningú altre podria: el teu ser, la teva presència, la teva autenticitat. No moris com una fotocòpia, vals molt més que això. I si veus que has perdut autenticitat, recupera-la, mai és tard; i si fa falta, deixa't ajudar. Beat Carlo, prega per tots nosaltres. Amén.

Que tinguis un bon dia.

29 d'abril 2024. La Mare Terra

Bon dia,

Comencem la setmana dedicant una reflexió entorn a la Mare Terra amb aquesta cançó. T’animo a escoltar-la i que les seves frases et serveixin de reflexió.

Jo no sé tu, però pensar en aquest petit punt blau que és la Terra enmig de l'univers em fa donar gràcies per la vida. Jo, que soc una coseta taaaan petita davant la immensitat de la creació, aquí soc. Sigui quina sigui la realitat que estàs vivint, et convido a donar gràcies per la vida. Val la pena viure, inclús davant de les dificultats o les foscors més grans que puguis passar o estar passant.

Que tinguis un bon dia i una bona setmana.

26 d'abril. Mare de Déu de Montserrat

 

Demà celebrarem la festa de la Mare de Déu de Montserrat. La Moreneta, la Mare de Déu de Montserrat, és la nostra Patrona, la Patrona de Catalunya.

Montserrat és una muntanya de geografia prodigiosa i a més és el Santuari nacional dels catalans. La comunitat de monjos ha mantingut encesa la flama de la fe, fins i tot en les èpoques més difícils.

Avui volem pregar i cantar a la nostra Mare, la Verge de Montserrat seguint els versos de mossèn Jacint Verdaguer, veritable mestre de les Lletres Catalanes.

“Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel,

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al cel” .

Amb serra d’or els angelets serraren,

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina dels cels que els serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.”

25 d'abril 2024. Et seguiré

 

A la vida ens creuem amb moltes persones. 

Acumulem experiències de tot tipus. 

Què m'ha quedat gravat a la memòria i forma ja part de mi? 

Qui em mostra part del camí que puc seguir i es preocupa per mi? 

En qui confio? Com diu la cançó... a qui vull seguir? 

Qui m'acompanya en els moments importants de la meva vida? 

Avui escoltarem la cançó "Et seguiré". Senzillament, escolto i reflexiono.

 

 

24 d'abril 2024. 36è Aniversari de la Beatificación del P. Palau Beatificac

 

Celebrar  36 anys de la Beatificació de Francesc Palau i Quer, per a la família Palautiana, significa rememorar el joiós esdeveniment eclesial esdevingut el 24 d’abril de 1988. La família palautiana celebrava amb goig el reconeixement de la santedat del P. Francisco Palau i Quer, el nostre fundador, pel Papa Sant Joan Pau II.

Avui recordem aquest aniversari de la Beatificació de Francesc Palau. Va ser un dia gran per a les Germanes del nostre col·legi, les Carmelites Missioneres Teresianes.

Amb les Germanes Carmelites i amb tota l’Església donem gràcies a Déu per aquest adveniment i li demanem que aviat sigui reconegut com a SANT i que ens ajudi a ser fidels a Jesucrist com ell, com el Pare Palau ho va ser.

A ell, li demanem que cada dia beneeixi la seva i nostra escola,  les nostres famílies,  cada un de nosaltres. Demanem per la seva intercessió en les vocacions religioses que continuïn la seva obra i el seu carisma en l’Església.

                                                                                                                            I demanem a Déu Pare que un dia puguem gaudir de la seva glorificació com a sant en l’Església  que ell tant va estimar com a Déu i el proïsme.

Pare Palau, pregueu per nosaltres!